Carpeta d'aprenentatge Definició: es podria definir com a "contenidor d'evidències". Es tracta d'un recull organitzat de documents que mostren allò que l'alumne és o ha estat capaç de fer i de com ha arribat a adquirir aquestes capacitats. És, per tant, un bon instrument per a mesurar tant el procés com el resultat de l'aprenentatge. Però més enllà de la funció avaluadora, la carpeta o portafoli és un instrument que permet ajudar a l'alumne a construir el seu coneixement sobre una determinada matèria. Contingut: és obvi que si ho definim com a "contenidor d'evidències", el contingut ha de venir determinat per aquestes mateixes "evidències". Sobre això caldria dir que, en principi, no hi hauria d'haver una estructura predeterminada més que en allò que es considera imprescindible per assolir l'objectiu. D'ací que es puguin classificar les evidències en obligatòries i voluntàries. Respecte les primeres (aquelles que han de configurar-ne l'estructura mínima) podríem citar-ne les següents: L'organitzador o índex Els dietaris reflexius Els relats de les sessions Les autoavaluacions Els treballs, informes, etc. Els mapes conceptuals, resums, o esquemes Les evidències voluntàries són totes aquelles que l'alumne, de manera voluntària, vol afegir per tal de provar allò que és capaç de fer. Es tracta de desenvolupar i aplicar ací el principi processal de la càrrega de la prova: la prova d'un fet correspon a aquell qui l'al·lega. Des del punt de vista pedagògic es tracta de fer efectiu un exercici d'autoexigència i d'autoresponsabilitat. Si l'alumne afirma que ha assolit els objectius del curs, ha d'aportar les evidències que donen suport a aquesta afirmació. ¿Per què una carpeta electrònica? Una carpeta electrònica permet organitzar la informació en funció del caràcter de les diferents tasques i de la procedència de la informació. Així, doncs, es poden establir sistemes de permisos diferents segons que la informació hagi de ser accessible grupalment o individualment, o la tasca a desenvolupar hagi de tenir un o altre caràcter. El dietari reflexiu hauria de ser personal, mentre que els relats de les sessions hauríen de ser grupals i, a més, mostrar el resultat de les diverses contribucions en una tasca de treball col·laboratiu. D'altra banda, una carpeta electrònica permet al docent actuar com a tutor efectiu en la mesura que pot accedir en qualsevol moment al conjunt d'evidències dels alumnes, fer-los comentaris sobre els seus treballs, assenyalant-los els punts forts i les accions de millora que caldria emprendre, assegurant, en suma, una retroalimentació constant del procés d'aprenentatge. D'aquesta manera la carpeta depassa el mer instrument d'avaluació per esdevenir una eina molt potent per facilitar la construcció de l'aprenentatge, inserint tots dos elements -construcció i avaluació- en un mateix i únic procés, el qual guanya així coherència i multiplica els seus resultats. En alguns països, com ara Austràlia i Nova Zelanda la carpeta electrònica és ja una opció institucional d'algunes Universitats que la incorporen com una oferta educativa més que facilita la integració laboral. Els empleadors que ho desitgen poden accedir a la informació que cada alumne decideix fer pública en la seva carpeta per mostrar les seves capacitats i habilitats i d'aquesta manera facilitar la contractació més enllà de la simple aportació de diplomes i certificats que, bé que acrediten l'adquisició d'uns determinats coneixements, són insuficients, per ells mateixos per a transmetre la informació que desitja tenir aquell qui ofereix un lloc de treball.