MQD05-CDTIC 04 Motivació-diagnosi de la situació inicial

El procés d'adaptació al marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior comporta un canvi de paradigma que situa l'alumne en el centre del sistema. D'ací que calgui estudiar les alternatives metodològiques que això implica, i enfocar també l'avaluació del progrés i aprenentatge dels estudiants d'una manera més coherent.

La carpeta d’aprenentatge és un dels instruments més idonis per organitzar i fomentar el procés formatiu autònom de l’estudiant. L’estudiant ha de posar en marxa una diversitat de sabers i habilitats per gestionar el seu coneixement. La carpeta s'estructura com un contenidor organitzat d'evidències. No es tracta únicament d'un sistema d'avaluació sinó d'un instrument molt potent per ajudar a bastir la construcció del coneixement, regular-ne el procés i palesar l'adquisició de competències.

L'estructura i el contingut de la carpeta és molt divers. Un model mixt amb un contingut parcialment predeterminat és el que millor s'adiu a les necessitats de la docència i de l'aprenentatge.

En el si de la Univesitat de Barcelona (UB) ja s'han començat algunes experiències en suport digital (veure els projectes "L'ús dels portafolis digitals com a innovació de l'avaluació de l'alumnat" i "E-portfolios per avaluar a la xarxa les competències professionals dels estudiants", [DURSI 2004MQD 00026 i 2004MQD 00030]). Fins ara, però, s'han centrat en l'aspecte avaluatiu i han deixat de banda el vessant formatiu.

En aquest context, una eina informàtica que permetés un accés immediat, ajudaria la tasca diària de la docència. El professor podria fer un seguiment més acurat i els alumnes podrien treballar col·laborativament d'una manera més eficaç. La retroalimentació i el processament d'informacions seria més ràpid i organitzat. L’eina hauria de ser molt flexible, adaptable i hauria de permetre estructurar la carpeta a diferents nivells d’ús. D'altra banda, cal que l’instrument sigui prou obert com per facilitar la incorporació i el desplegament de nous recursos.

Si, a més, es desenvolupa de tipus modular, amb tecnologies i estàndars lliures, els esforços de temps i diners serien reaprofitables per a altres universitats d’arreu del món, seguint la filosofia del compartir el coneixement i les eines informàtiques del moviment del programari lliure cada cop més estès, també, en l'àmbit de l'educació superior.


REFERÈNCIES

Sobre la carpeta,

DUNN, R., Ed.; GRIGGS, S.A., Ed. (2000), Practical Approaches to Using Learning Styles in Higher Education.
FRY, H., Ed.; KETTERIDGE, S., Ed.; MARSHALL, S., Ed. (1999), A Handbook for Teaching & Learning in Higher Education: Enhancing Academic Practice.
HART, D. (1994). Authentic assessment: A handbook for educators.
MARINCOVICH, M., Ed.; PROSTKO, J., Ed.; STOUT, F., Ed. (1998), The Professional Development of Graduate Teaching Assistants.
MORAN, J.J. (2001), Assessing Adult Learning: A Guide for Practitioners. Revised Edition.
SHULMAN, L. (1999). “Portafolios del docente: una actividad teórica” en LYONS, N. (1999), El uso del portafolios. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente.

Sobre la carpeta electrònica,

BARRETT, H.C., Ed. (2002), Electronic Portfolios, a Proceedings of SITE 2002: Society for Information Technology & Teacher Education International Conference (13th, Nashville, TN, March 18-23, 2002).
JUSTICE, Madeline, Ed. (2002), Diversity/Equity, a Proceedings of SITE 2002 cit.
MACEDO, P.; SNIDER, R.; PENNY, S.; LABOONE, E. (2001), The Development of a Model for Using E-Portfolios?, in Instructional Technology Programs.
YOUNG, J.R. (2002), "E-Portfolios" Could Give Students a New Sense of Their Accomplishments, a Chronicle of Higher Education v48 n26 pA31-A32 Mar 2002.