redice06

Índex d'aquesta pàgina

Grups participants, projectes previs relacionats

1. Grup GIDPE

Els resultats del projecte REDICE 2004 han permès identificar i descriure una sèrie de dimensions base per a l’anàlisi de la qualitat de la innovació docent i elaborar instruments de recollida d’informació sobre el disseny i la implementació d’experiències d’innovació, que promouen l’aprenentatge de l’alumne mitjançant l’ús de metodologies reconegudes com a innovadores i que poden integrar les TIC. L’intent d’avaluar la qualitat ha comportat la necessitat de dotar-se d’una representació de la docència de qualitat objecte d’avaluació que, en aquest cas, s'ha basat en la perspectiva constructivista sociocultural del procés d’ensenyament- aprenentatge.

Durant els darrers anys, el grup GIDPE ha elaborat d’altres projectes (237MQD2002 i 2003MQD00149) orientats al redisseny i a la implementació de diferents assignatures, en l’àmbit de la Psicologia de l’Educació, que incorporen metodologies didàctiques centrades en el treball autònom i col·laboratiu dels estudiants i tecnologies de la comunicació i de la informació (TIC). Per portar a terme aquests projectes, s'ha utilitzat la plataforma virtual de software lliure Moodle.

L’elaboració d’aquestes propostes ha comportat el disseny de diversos instruments orientats a facilitar l’autoregulació de l’aprenentatge, i incardinats en el procés mateix d’ensenyar i d’aprendre. Els resultats mostren una millora significativa del rendiment dels estudiants i del grau de satisfacció del professorat i de l’alumnat, però també posen de relleu algunes dificultats dels estudiants a l’hora de portar a terme els processos d’autoregulació del treball individual i grupal que afecta la qualitat de la col·laboració.

2. Grup Ecologia.

En aquest projecte es va proposar d’estimular i d’avaluar l’aprenentatge experiencial reflexiu de l’estudiant, mitjançant la identificació explícita dels tipus de contribucions en discussions i en l’elaboració col·laborativa d’un únic document grupal en el marc d’activitats d’ensenyament-aprenentatge mediades per les TIC. La finalitat última era ajudar l’alumnat a ser més conscient del propi procés d’aprenentatge i obtenir resultats d’aprenentatge més satisfactoris.

Entre els projectes de més gran abast en els que han participat o participen membres del grup d’innovació i que n’il·lustren l’interès i la dedicació a la temàtica, trobem: "Disseny, implementació i avaluació d’experiències de treball col·laboratiu en la docència d'assignatures de ciències experimentals" (2003 MQD 00167 “Projecte UniWiki”? - http://uniwiki.ourproject.org ); "Desenvolupament d'eines TIC lliures per a l'avaluació de les contribucions de l'alumnat en fòrums electrònics i wikis". (2005PID-UB/27 "Projecte AWikiforum", http://gclub.ub.es/awikiforum/); "Avantatges de l'avaluació de l'aprenentatge a través de Carpetes d'Aprenentatge en suport TIC basades en tecnologia Wiki de progamari lliure" (2005PID-UB/32 “Projecte CarpeTiki”? http://gclub.ub.es/carpetiki/).

Per portar a terme aquests tres projectes i el projecte REDICE’04 es va seleccionar la plataforma informàtica de programari lliure Tikiwiki CMS/Groupware vl.1.10 (http://tikiwiki.org) com a entorn virtual d’aprenentatge col·laboratiu per donar suport tecnològic a les activitats d’ensenyament- aprenentatge i afavorir la consecució dels objectius del projecte.

Entre tots els resultats dels projectes relatius a les possibilitats de l’estudiant de reflexionar sobre el procés d’aprenentatge trobem els següents:

a)La importància de les característiques del grup de referència en què l’alumne col·labora. El fet que el grup col·laboratiu de referència sigui tot el grup classe o el grup de treball petit i més pròxim no comporta la mateixa exigència de reflexió i d’autoregulació del treball individual i de grup.

b)El reconeixement de la complexitat dels processos implicats en el treball col·laboratiu, entre els quals cal assenyalar, tant els relatius a les aportacions per fer progressar el contingut com d’altres vinculats a la planificació, a la gestió i a l’organització del treball, en definitiva, a l’autoregulació.

c)La importància de definir l’abast de les TIC com a mediadores del procés d’ensenyament- aprenentatge per facilitar que realment contribueixin a potenciar-lo i no a entorpir-lo.

d)La necessitat d’intervenció continuada del professorat per fer més conscient l’alumnat del procés i facilitar-li la reflexió.

e)La cessió del control sobre la tasca del professor a l’alumne. molt a l’inici del procés d’ensenyament- aprenentatge, quan encara no hi ha un nivell de significats

f)compartits prou rellevant, pot dificultar la implicació de l’estudiant, individual i de grup, al treball.

En definitiva, hi ha elements propis de la construcció del coneixement entre iguals que condicionen i modelen la participació individual, entre els quals cal destacar l’autoregulació del treball individual i de grup, i el paper d’ajuda del professor a l’alumne per aprendre aquesta competència. Les TIC es reconeixen en aquests projectes com un recurs més en el procés de mediació i de canalització de la influència educativa del professor a l’alumne.

3. Grup d’Innovació Docent en Llengua Catalana

Aquest projecte es va elaborar per afavorir el desenvolupament de l’aprenentatge autònom de l’alumnat amb l’ús d’eines de suport a l’autoregulació del treball de l’estudiant, com l’anomenat portafolis. Amb aquest mateix objectiu, el grup participa en el projecte Espai Comú d’Aprenentatge de Llengües (ECAL).

El professorat va intervenir en la millora del procés d’autoregulació de l’aprenentatge de l’alumne de la manera següent:

a) Elaborant instruments de valoració del nivell de coneixement inicial de l’alumnat i de seguiment i avaluació sumativa, per tal d’analitzar de manera continuada les seves necessitats formatives i d’ajustar la proposta docent.

b) Creant pautes d’autocontrol, mitjançant les quals l’alumne reflexiona a l’inici del procés sobre allò que ha estat útil dels seus aprenentatges anteriors, preveu les possibles mancances davant de cada nou objectiu, elabora pautes de planificació per temporalitzar el propi treball en cada unitat d’aprenentatge i estableix els recursos d’autoaprenentatge que li caldran per aconseguir l’objectiu.

c) Establint els recursos didàctics més adequats per als diferents blocs temàtics dels continguts de cada assignatura, entre els quals cal assenyalar, per la seva importància, el material multimèdia CLICAT, elaborat pel mateix grup amb anterioritat.

El portafolis permet a l’alumnat recopilar tant els documents significatius per al seu aprenentatge com d’altres que li han estat útils per a la reflexió i la planificació. En concret, aquest recurs pot ajudar l’estudiant a reflexionar sobre els hàbits d’estudi i a millorar l’organització del propi treball.

Entre els resultats obtinguts, el grup manifesta (CIDUI, 2006) que el grau de satisfacció de l’alumnat sobre el propi procés d’aprenentatge és molt elevat i que és molt més conscient del nivell de llengua que té. Els estudiants són més estrictes a l’hora de valorar-se i admeten que han après molt, malgrat que encara els queda molt per fer.

El grup d’innovació valora positivament l’aposta per la formació de l’alumnat en la competència comunicativa. Aquesta opció inclou el domini coordinat d’un conjunt de processos i de coneixements de tipus divers –lingüístics, sociolingüístics, discursius i estratègics– que l’estudiant (el parlant/oient/escriptor/lector) haurà de posar en joc per comprendre i produir discursos adequats a la situació, al context de comunicació i al grau de formalitat requerit. L’objectiu ha estat posar l’estudiant en situacions que li permetessin desenvolupar al màxim les estratègies i recursos necessaris per fer-ho possible. D’altra banda, l’aplicació de la lingüística del text a l’ensenyament de la llengua –i, mes concretament, de les tipologies i de les propietats textuals– ha comportat tot un seguit d’avantatges com ara: la millora del coneixement de la llengua catalana oral i escrita a fi de poder-la fer servir correctament en la pràctica acadèmica i professional; l’anàlisi de les característiques i propietats dels diferents tipus de text; el desenvolupament de la capacitat d’interpretar i produir tot tipus de textos orals i escrits adequats a cada situació comunicativa; i el desenvolupament d’estratègies per aprendre llengua.

En resum, el suport del professorat a l’aprenentatge de l’autoregulació del conjunt de processos que l’alumnat ha de posar en joc per produir discursos adequats al context de comunicació resulta força important si tenim en compte que el discurs és:

a)L’element mediador de les relacions entre alumnes en situacions de treball col·laboratiu.
b)L’instrument emprat per produir i mostrar el resultant de l’activitat d’aprenentatge en diferents formats i tipus de textos (projectes, informes, anàlisis de casos, etc.).
c)L’element regulador del propi procés de pensament i aprenentatge individual i de grup.

En aquest sentit, els recursos d’autoregulació del procés d’elaboració de textos orals i escrits en situacions comunicatives es mostra, atesos els resultats del grup, com un recurs de suport a l’autoregulació del seu aprenentatge força útil i, en conseqüència, capaç de contribuir a l’aprenentatge de la col·laboració i a la construcció del coneixement tant individual com en grup.

En conseqüència amb el que acabem d’exposar i d’acord amb els resultats de les recerques respectives, tots tres grups han aconseguit una millora significativa del rendiment de l’alumnat i del grau de satisfacció tant del professorat com dels estudiants. Aquests mateixos resultats, però, també reflecteixen algunes dificultats en els processos d’autoregulació del treball individual i/o grupal que afecten la col·laboració mateixa i els resultats de l’aprenentatge.

En aquest sentit, es justifica la necessitat de seguir investigant en l’aprenentatge de competències d’autoregulació del propi procés de treball i d’aprenentatge individual i de grup, necessàries per dur a terme ambdós processos de manera autònoma. En particular, es justifica centrar la recerca de l’aprenentatge de l’autoregulació (planificació, supervisió, valoració i revisió de manera autodirigida) en activitats col·laboratives entre alumnes a causa de la contribució especial que té en el desenvolupament de competències professionals rellevants.

De la mateixa manera, d’acord amb els resultats obtinguts, queda justificat també que la recerca es porti a terme en contextos d’ensenyament- aprenentatge de qualitat o, dit d’una altra manera, en el marc de propostes d’innovació docent per les raons següents:

a)perquè, tal com els resultats mostren, els projectes d’innovació dels tres grups s'han centrat en l’anàlisi i la valoració de diferents processos o de diferents factors moduladors de l’autoregulació individual i de grup, i en diversos aspectes de la seva relació amb la construcció del coneixement. Per exemple, mentre el treball d’un dels grups s'ha centrat més en els aspectes relatius a les aportacions de l’estudiant per fer progressar l’aprenentatge del contingut, el d’un altre grup ha treballat més l’autoregulació del procés d’elaboració i de producció de textos orals i escrits en situacions comunicatives per incidir en la qualitat del producte i en els resultats d’aprenentatge de l’alumne, i el del tercer grup ha incidit més en el procés de planificació, gestió i organització del treball.

Des d’aquesta perspectiva, convé que tots tres grups coneguin els punts forts de cada projecte en relació al compliment de les dimensions de qualitat de la proposta d’innovació i valorin aquells aspectes que puguin ajudar més l’estudiant a adquirir i a utilitzar les competències pròpies del treball i de l’aprenentatge autònom. D’aquesta manera, podran, si és el cas, revisar i completar les pròpies propostes a partir dels punts forts que mostren les dels altres grups de recerca en innovació de la docència.

b)perquè, com és ben conegut, el coneixement que es deriva de la recerca sobre la contribució de diferents propostes docents a l’aprenentatge de competències d’autoregulació del treball individual i de grup ha de sostenir-se en l’anàlisi que es fa de l’especificitat de cadascuna de les propostes particulars, seguint la metodologia d’anàlisi de casos. En aquest sentit, es fa necessari l’ús d’instruments d’avaluació de la qualitat de la proposta docent, centrats en l’objecte d’estudi, per posar de relleu el que cadascuna d’elles aporta a l’aprenentatge: els punts forts i els punts dèbils. D’aquesta manera, es contribueix també a salvaguardar, d’una banda, el principi que afirma que hi ha camins diversos i complementaris per facilitar l’aprenentatge de les competències transversals i, de l’altra, el que assegura que, en realitat, el que compta és la qualitat de l’ajut educatiu que l’alumnat rep en cada context i al llarg del procés d’ensenyament- aprenentatge.

Objectiu del projecte Redice 06

En continuïtat amb els projectes anteriors realitzats pels tres grups, la recerca es farà utilitzant les possibilitats de desenvolupar una docència de qualitat que ofereixen les TIC i els materials multimèdia.

En síntesi, ens proposem investigar sobre l’aprenentatge de les competències d’autoregulació i de col·laboració en contextos d’ensenyament- aprenentatge de qualitat, centrats en l’alumne i mediats per les TIC, seguint els resultats obtinguts en el REDICE’ 04 pels diferents grups que integren la proposta.

Enllaços

• http://gclub.ub.es/awikiforum/ - Projecte AWikiForum
• http://gclub.ub.es/carpetiki/ - Projecte CarpeTiki
• http://ice.ub.es/recerca/pdf/rieradevall.pdf - Arcticle sobre el projecte UniWiki - Redice 04, del Butlletí La Recerca de l'ICE-UB
• http://gclub.ub.es/dl55 - Projecte del Xavier de Pedro per al Postgrau i el Grup de treball sobre Aprenentatge Reflexiu de l'ICE-UB (2006)
• ...