Fullscreen
Print

IFUW B.5.1. “Avaluació d'Impacte Ambiental”

Avaluació d'Impacte Ambiental. Curs 2003-04 (AIA 0304)

Es van provar dos eines informàtiques de programari lliure per al suport a la redacció col.laborativa de documents per xarxa: el Wiki (Cunningham 1998), i l'Ofimàtica estàndard amb el suport de carpetes Web ("Ofimàtica Web", a partir d'ara). Es va analitzar en què van invertir el temps els alumnes per a realitzar el treball, i com van distribuir la dedicació a estes tasques al llarg de les setmanes que va durar el treball.

Els resultats que es presenten aquí són preliminars del projecte d'Innovació docent UniWiki (http://uniwiki.ourproject.org(external link)), i han servit per a provar el procés d'obtenció de dades que s'utilitzarà en mostratges semblants a aquest, encara que amb nombre més gran d'alumnes i assignatures.
La primera eina informàtica lliure (i.e., de programari lliure) que es va utilitzar va ser el Wiki, com a eina de suport a la redacció col.laborativa de documents, per haver-se constatat com una eina potent en entorns d'aprenentatge col.laboratiu que s'ha utilitzat en els últims anys en altres centres d'educació superior(Schneider 2004, De Pedro i Núñez 2004). En concret es va triar el Wiki de la plataforma Tiki (http://www.tikiwiki.org(external link), Dumais 2004) per ser un dels més complets i senzills d'instal·lar i administrar per professors no especialistes en el camp de la informàtica, i complir amb el requisit de ser de programari lliure, en vistes dels avantatges que reporta aquesta característica als centres docents i els seus professors i alumnes (De Pedro i Núñez 2004). No s'expliquen aqui els detalls de què és un Wiki i com funciona, perquè ja hi ha altres llocs on es pot trobar aquesta informació per al lector encara no familiaritzat amb ells (Francis Pisani 2004, Fernández 2004, Dumais 2004, De Pedro i Núñez 2004, Borrell t'al. 2004).
La segona eina informàtica utilitzada va ser l'ofimàtica estàndard (programa d'edició de textos i full de càlcul) que permetera compartir els documents en un lloc d'Internet comú per a tots els alumnes i accessible des de qualsevol ordinador (és a dir, una “carpeta Web”, que utilitza el protocol informàtic "WebDAV" - http://www.webdav.org(external link)). Es va triar el paquet informàtic OpenOffice (http://www.openoffice.org(external link)) per ser de programari lliure, altament compatible amb altres paquets ofimàtics habituals (com MS Office 97, l' actualment disponible en les aules de la facultat on es va realitzar l'experiència), però que genera fitxers més xicotets, patix menys de virus informàtics, es troba traduït a l'idioma en què s'impartia la docència (català), entre altres coses, i sobretot, perquè compta amb ampli suport incorporat per defecte per a carpetes Web, cosa que MS Office 97 tan sols suporta parcialment.
L'experiència es va realitzar amb els alumnes de dos grups de pràctiques (T01 T02, a partir d'ara grup 1 i grup 2) de l'Assignatura de "Avaluació d'Impacte Ambiental", de la llicenciatura de Ciències Ambientals de la Universitat de Barcelona, en el curs 2003-04, amb 10 i 20 alumnes apuntats a cada grup, respectivament. La dita assignatura és de tercer curs, segon semestre, i consta de 6 crèdits de teoria i 3 de pràctiques. Estos 3 crèdits de pràctiques consistien en una sessió classe de 3 h, una visita de camp de tot un dia, i 3 sessions presencials de 3 h cada una per a tutoritzar un treball en petits grups. La nota de pràctiques suposava un 30 % de la nota final i s'obtenia de l'avaluació del treball en grup, que consistia a elaborar un document cridat "Declaració Ambiental", relacionat amb Sistema de Gestió Mediambiental de les platges de Barcelona. Per a ajudar a elaborar tal document, es va seguir una estructura base de document suggerit per la normativa de l'Administració, aplicant-ho el grup 1 a la platja de Bogatell, i el grup 2 per a la platja de Sant Sebastià, ambdós del litoral de la ciutat de Barcelona (Catalunya, Espanya).
L'elaboració del treball en grup va durar 9 setmanes, en les que es van fer tres reunions presencials del professor amb els alumnes, en les setmanes 1, 5 i 8 del període, sent els dilluns per al grup 1 i els dimarts per al grup 2. En la primera reunió presencial amb cada grup d'alumnes, es va ajudar a distribuir les parts del treball i les tasques associades entre diferents subgrups de 2-4 persones cada u. Així mateix, se'ls va explicar en un aula d'ordinadors durant el primer dia de pràctiques les característiques de l' eina que utilitzarien en cada cas (Wiki, el grup 1; Ofimàtica Web, el grup 2).

Es van arreplegar les dades de dedicació de temps per part dels alumnes per a realitzar el treball a partir d'enquestes que se'ls va entregar durant la penúltima setmana de pràctiques, a més d'altres preguntes d'avaluació de les pràctiques (no incloses aquí).

Avaluació d'Impacte Ambiental. Curs 2004-05 (AIA 0405)

Es va treballar amb la mateixa assignatura en el curs següent, i aquesta vegada es va treballar amb els 60 alumnes de l'assignatura, en les pràctiques sobre Auditories Medi Ambientals - AMA, a partir d'ara. Dels 4 grups de 15 alumnes, 2 grups van treballar amb Wiki, 2 grups amb la metodologia tradicional (sense Wiki, passant-se documents per correu-e o per altres mitjans, fusionant canvis manualment cada vegada sobre la darrera versió, etc.).

El treball consistia en tots 4 grups d'alumnes en la realització d'una AMA de la Facultat de Biologia, de la Universitat de Barcelona (la seva facultat), a partir d'unes pautes guia donades en classes presencials, que servien de base per treball autònom posterior de grups d'estudiants organitzats en equips de 3-4 persones dins de cada grup de pràctiques (entre 4 i 5 equips d'alumnes per cada grup de pràctiques de 15 alumnes en total).

Les pràctiques constaven de 10 hores de classe presencial amb cada grup de 15 alumnes, repartides en 4 sessions de 3h la primera, i 2h les tres restants, i separades com a mínim dues setmanes cadascuna d'elles (sessions, i treball dels alumnes, repartit entre març, abril i maig de 2005). L'AMA contempla tres fases molt diferenciades, que es van fer servir per estructurar les tres sessions presencials del treball de pràctiques, quedant la quarta i última sessió presencial per a després de posar notes als treballs i escrita l'avaluació detallada de cada treball, i poder comentar els resultats de l'avaluació amb l'alumnat. En el llenguatge de les pràctiques, s'anomenava com a "equip auditor" al grup de 15 alumnes de pràctiques que havien d'entregar un informe d'auditoria comú, malgrat en aquest informe final del projecte UniWiki, s'ha emprat generalment la paraula "equip" per al conjunt de 3-4 persones que treballaven més conjuntament sobre algun aspecte de l'AMA que havia de realitzar tot el grup de pràctiques.

Dins la primera sessió presencial amb els alumnes es va repartir la feina inicial de pre-auditoria per zones de la facultat i ítems auditables, repartits entre els diferents equips de treball. Aquests equips podien treballar així amb una certa autonomia, malgrat s'havien de comunicar els integrants d'uns equips i altres per evitar duplicacions de feina entre zones lleugerament superposades, etc. (per exemple, als departaments de la facultat havien de ser auditats tant per l'equip encarregat de les qüestions relacionades amb la docència, com per l'encarregat de les de recerca, o pel que auditava els lavabos i altres zones comuns). Per la comunicació entre els equips d'un mateix grup, i entre els 4 grups de practiques (els 60 alumnes), es van habilitar habilitar fòrums-e vinculats a la Web de suport. Els grups de pràctiques que van fer poder fer servir el Wiki, no tenien tanta necessitat d'emprar el fòrum per tasques de coordinació, mentre que els que no podien fer servir el Wiki, havien de fer servir més el fòrum, com a eina telemàtica per facilitar la comunicació i coordinació de tot el grup de pràctiques.

Taula B.5.1.1. Divisió de tasques en subgrups de treball, durant les dues primeres fases del treball col·laboratiu per cada grup de pràctiques de 15 alumnes. Cada subgrup de treball agafava dues zones auditables d'entre les de la llista.
Zones auditables
1 Política i gestió mediambiental
2 Administració i compres
3 Aules i laboratoris de docència
4 Laboratoris d'Investigació
5 Estabulari
6 Camps experimentals
7 Bar, menjars i microones
8 Zones comuns, jardins, lavabos



A la tercera sessió presencial amb els alumnes, es va recordar que l'estructura de l'informe final d'auditoria (Taula B.5.1.2.) no coincidia amb l'estructura de treball de les primeres dues fases de l'auditoria (Taula B.5.1.1.). Calia, doncs, que cada equip de treball aportés en cada apartat de l'informe final allò referent a la seva zona i ítems auditables. D'aquesta forma s'incentivava molt més que l'any anterior (pactiques d'AIA 2003-04) que els diferents equips de treball haguessin d'interaccionar entre ells per la redacció de l'informe final, i evitar, així, que la redacció final fos una simple adjunció de peces relativament inconnexes per formar un trencaclosques comú.

Taula B.5.1.2. Divisió de tasques en subgrups de treball, durant la tercera i última fase del treball col·laboratiu, per cada grup de pràctiques de 15 alumnes. En alguns casos es referien els subgrup de treball. Tots els alumnes havien de posar informació elaborada en les dues primeres fases de la seva Auditoria Mediambiental (AMA) en diversos apartats del document final, en aquesta última fase de l'elaboració de l'AMA.

Parts de l'Informe final d'Auditoria Medi Ambiental (AMA)
  1. Introducció. Quan es va realitzar l'AMA, quin personal ha pres part d'ella i les limitacions que s'han presentat.

  2. Objectius i motius. Indicar els motius específics que han portat a la realització de l'auditoria. Qualsevol canvi en els objectius originals haurà de ser clarament notificat i explicat.

  3. Abast de l'auditoria. Es definirà clarament l'abast general de cada auditoria.

  4. Mètode emprat. Explicar els processos emprats per assolir els objectius d'aquesta auditoria, per que s'han emprat aquests mètodes, quan s'han aplicat, per qui i on.
      • La descripció dels mètodes ha d'estar suficientment detallada per tal de permetre una avaluació independent d'ells i per emprar-los, si és necessari, en una segona auditoria (metodologia analítica, tipus i mètode d'enquestes i realització d'entrevistes, examen d'arxius...)
      • Si és possible, els suggeriments han de fer-se d¡acord amb normes i mètodes generalment acceptats i publicats.

  5. Emissions, vessaments i residus (caracterització, quantificació, causes i fonts de generació, costos de gestió) i/o altres accions impactants.

  6. Grau de compliment de la política ambiental. En funció de les dades obtingudes, de la desviació dels paràmetres respecte als estàndards, i de la valoració dels impactes, s'establirà el grau de compliment de la política ambiental de l'empresa. Es prestarà especial atenció als defectes i deficiències que es detectin en els processos, tècniques i operacions realitzades.

  7. Eficàcia i fiabilitat de les mesures adoptades per verificar el grau de compliment tècnic i les repercussions mediambientals en el centre on es desenvolupa l'activitat (mètodes de mostreig, anàlisi i avaluació, controls enginyerils, etc.)

  8. Compliment dels processos productius. Descriu els processos i pràctiques de la instal·lació i el seu compliment d'acord amb les normes. Aquesta fase inclou processos per a la manipulació, emmagatzematge i transport de substàncies perilloses i pot incloure també programes de comunicació en cas de perill, entrenaments, etc.

  9. Àrees de risc. Cal descriure cada cas infractor i analitzar-lo en quant a possibles responsabilitats de l'empresa. aquesta anàlisi ha d'incloure un assessorament sobre els riscos de cada àrea problemàtica, estimant les probabilitats de sancions i denuncies, la gravetat de les mateixes, i danys a la salut pública i al medi ambient.

  10. Mesures correctores. Es proposaran modificacions en els processos unitaris, en funció de les tecnologies disponibles, per a la solució dels problemes detectats.

  11. Pla de seguiment del pla de mesures correctores i establiment de la periodicitat. L'auditoria desembocarà en la preparació aplicació d'un pla adequat de mesures correctores.
    A la vegada es planificarà el seguiment de l'anomenat pla, vetllant per que existeixin i funcionin els mecanismes adequats per assegurar l'eficació de les mesures correctores.
    Les AMAs o, en el seu cas, els cicles d'AMAs, es realitzaran a intervals no superiors a tres anys.
    La periodicitat de cadascuna de les activitats serà fixada per la direcció de l'empresa tenint en compte el programa de gestió ambiental.

  12. Grau de compliment de la legislació vigent. L'informe detallarà i analitzarà el grau de compliment de la normativa vigent, considerant, tanmateix, la normativa de propera aplicació i els riscos derivats.

  13. Aspectes econòmico-financers. L'informe proposarà l'estructura financera òptima per a la posada en pràctica de solucions en base a l'anàlisi financer de la inversió i les ratios proposades pel Banc Mundial.
    Ha d'avaluar els costos que comporta el compliment de les normes, efectuant un estudi comparatiu de les diferents mesures que es podrien prendre.
    També s'han d'analitzar els costos en els que s'incorre com a resultat del compliment de les normes.

  14. Aspectes d'organització i administració. L'informe proposarà les línies d'actuació, en termes d'organització interna, que facilitin la millora de la situació medioambiental de l'empresa.
    Es descriurà com es compleixen les normes en matèria de permisos, controls, registres, preparació de plans i programes i altres accions administratives necessàries.

  15. Recomanacions. Han d'estar directament relacionades amb les àrees problemàtiques i han d'incloure una estimació real de la realització de cada recomanació. Les recomanacions han de classificar-se en ordre creixent de prioritats.

  16. Annexes a l'informe. Inclusió d'una còpia dels instruments emprats (entrevistes, llistes de verificació, relat d'evidències detectades, ...)



En aquesta tercera sessió el professorat va fer especial èmfasi en la necessitat de que hi hagués la figura de "Cap de redacció" de l'informe final de tot el grup de pràctiques (alliberant-se aquesta persona d'altres tasques pendents seves), o en el seu defecte, que hi hagués un cap de redacció per cada apartat de l'informe final.

L'avaluació del treball (AMA) al final de les pràctiques es va realitzar sobre l'informe final d'auditoria entregat en format paper, format comú a tots 4 grups de pràctiques, independentment de si havien fet servir el Wiki o no.

Les enquestes i taules d'autoregistre d'hores les van entregar els alumnes dins un sobre tancat, nominal, a final de l'assignatura junt amb el treball en grup. Aquest sobre no va ser obert, tal i com es va comprometre el professorat amb l'alumnat, fins que les notes dels treballs ja van ser posades i notificades a l'alumnat.

Contributors to this page: Xavier.dePedro , gloria and system .
Page last modified on Friday 16 de December, 2005 13:54:23 CET by Xavier.dePedro.

Col·laboren [toggle]

ub.edu Logo UAB Logo
ourproject.org Logo Agaur Logo
Logo de l'ICE de la UB

Traduccions automàtiques [toggle]